HISTòRIA DEL PSPV
MANISES
Els inicis del Partit Socialista a Manises estan molt vinculats a la UGT i als seus militants. Als inicis del segle XX el sindicat té un període d’expansió, sobretot en les grans capitals i als pobles més industrialitzats o amb més tradició artesanal.
En Manises, i gràcies a la voluntat dels afiliats a la UGT, es funda la CASA DEL POBLE en el carrer de Colón l’any 1933. Recuperar la Casa del Poble després del seu embargament per la dictadura franquista, tan sols va ser possible gràcies a la tenacitat i perícia d’un dels nostres fundadors, José Palop Zapata, que durant més de quaranta anys de dictadura va guardar soterrades les escriptures de compravenda.
L’any 1977, i després de diversos anys de reunions clandestines s’alça l’acta de fundació de l’agrupació local del PSOE a Manises. La primera executiva la formen un gran nombre de militants de la UGT, que havien sobreviscut a la guerra i la dictadura. A partir d’eixe moment comença a nàixer una alternativa socialdemòcrata i d’esquerres a la nostra ciutat.
És l’any 1979, quan Antonio Asunción assumeix el lideratge de l’agrupació i aconsegueix en eixes eleccions municipals sis regidors que, juntament amb als sis del PCE-PV, li donaran una majoria de govern a l’Ajuntament. Durant la legislatura de l’any 1983, s’imposarà el PSOE-PV per majoria absoluta a la resta de les forces polítiques.En els següents huit anys es produiran a Manises, – gràcies al PSOE-PV, al recolzament del PCE-PV i l’ajuda manual i desinteressada de les associacions veïnals dels barris més necessitats (Sant Jeròni, Sant Francesc, El Carme, La Finca Roja i Santa Fèlix) – els grans canvis que Manises necessitava: col·legis públics, carrers pavimentats, il·luminació dels carrers, biblioteca municipal, clavegueram per a les pluges, voreres, planificació urbanística, creació de la Casa de Cultura i Joventut i un llarg etcètera de serveis que no existien.
Al final de la tercera legislatura Toni Asunción marxà a La Diputació Provincial i traspassà el Govern Municipal a Rafael Tos. S’inicià així un nou procés de canvi en l’agrupació local del PSOE-PV de Manises. A l’any 1991 Rafa Tos és elegit candidat del PSOE Manises per la quarta legislatura democràtica que guanyarà amb majoria absoluta, obtenint 11 regidors.
És a partir d’aquest moment, quan comencen a aparéixer els primers efectes de la crisi que afectara Espanya i s’inicia el període més gran de canvi i convulsions polítiques al País Valencià. Manises, per desgràcia no quedarà fora d’aquest procés. Serà un procés lent de desintegració al PSPV, on molts “socialistes”, que veuen com el PP comença a tindre poder, no dubten a passar a engrossir les files populars. Açò, unit als efectes de la crisi del 96 i al descrèdit que començava a tindre el govern central de Felipe González suposarà una ascensió lenta però constant de la dreta a la nostra comunitat.
Quan finalitza la legislatura, Rafa Tos decideix no presentar-se a la reelecció, serà l’executiva local qui nomene en el seu lloc a J. Alberto Arnal com a cap de llista a l’Ajuntament de Manises. Aquesta quinta legislatura de 1995 suposarà una manca de regidors del PSPV que passarà d’onze a sis, però permetrà governar a l’esquerra gràcies a un pacte amb Esquerra Unida-PV que amb cinc regidors recolza la candidatura socialista altra vegada.
A les eleccions de 1999 el PP de Manises, amb Enrique Crespo al seu capdavant, aconsegueix la majoria absoluta, imposant-se a la candidatura encapçalada per J. Alberto Arnal, i lleva al PSPV-PSOE de Manises qualsevol possibilitat de governar. Comença així un període de govern del PP, on Crespo i el PP es dediquen a buidar les arques públiques (que tenien un superàvit de vora 1.000 milions de pessetes) i a augmentar el deute de l’Ajuntament.
En les posteriors eleccions de 2003, 2007 i 2011 el PSPV-PSOE de Manises s’esforça, amb les candidatures de Fernanda Escribano (2003 i 2007) i de J. Carlos Santiago (2011), en denunciar el model que Enrique Crespo i el PP han implantat a l’Ajuntament. Un model de servilisme que assola l’economia de l’Ajuntament amb unes polítiques de malbaratament i mala gestió que fa que cada any de govern del PP augmente el deute municipal en vora 1 milió d’euros.
Finalment, els innombrables casos de corrupció en els quals es veu embolicat E. Crespo i la mala gestió passen al PP de Manises una més que merescuda factura en les eleccions de 2015, i les forces de progrés tornen a entrar a gestionar l’Ajuntament.
El Partit socialista, amb Pilar Molina al capdavant, entra a formar part del govern de coalició aportant la seua experiència i el seu bon fer, impulsant el canvi que necessitava la ciutat després de setze anys de desgovern del Partit Popular. Aquest bon fer serveix per a repetir resultats en les eleccions municipals de 2019.
En les eleccions municipals de 2023, en contra de la dinàmica nacional on la dreta guanyava cada vegada més força, el Partit Socialista de Manises, amb Javier Mansilla com a candidat, va ser el partit d’esquerres més votat, millorant els resultats de 2019. El Partit Socialista de Manises recuperava així l’alcaldia després de més de vint-i-cinc anys.
